El T.A.O. del Bienvivir

Ens ha agafat una mica per sorpresa aquesta baixada de temperatura, i gairebé hem passat del banyador a la bufanda, sense temps de lluir la roba de tardor, ni de prevenir grips i refredats. Sort que la Natura ens proveu les plantes que necessitem per a gaudir de l'estación sense massa pena. Entre les més habituals ara a l'hivern trobem l'equinàcea, immuno-estimulant per excel·lència, ja que és una gran antibiòtica i anti-inflamatòria. Està present a molts preparats d'extractes d'herbes per refredats, i és molt efectiva si la prenem al primeríssim símptoma de grip. L'eucaliptus ens és molt familiar (els saumeris de les iaies) i és un imprescindible a l'hora de descongestionar les vies respiratòries i treure moc. També d'efecte mucolític per aquella tos seca, tenim el plantatge, que a més és anti-inflamatori, el malví, que també ajuda amb la sequedat intestinal, és a dir, amb l'estrenyiment, i el trepó amb un curiós efecte equilibrant dels líquids, ja ...

Mujer de 35 años, consulta por quiste ovárico hemorrágico detectado en consulta de ginecología en la última menstruación. Cursa con mareos, dolor, hemorragia, náuseas y distensión abdominal. Los síntomas empeoran de noche y con el cansancio. Lo atribuye a su estado emocional y cree que puede tener relación c on el hecho de haber sido diagnosticada de hipotirodismo unos meses atrás. Antecedentes personales No reporta antecedentes personales importantes, a parte del hipotiroidismo, para el cual se está medicando con Eutirox. Toma también un suplemento de onagra para el síndrome premenstrual. Antecedentes familiares Es la menor de cuatro hermanos, dos hombres y dos mujeres. Su hermana ha sufrido apendicitis, depresión, y le extirparon un ovario. Sus progenitores viven los dos, la madre sufre de hipertensión arterial y le extirparon un riñón por cáncer. Anamnesis Comenta que sufre de cierta miopía en un ojo, bolo histérico en la garganta, se siente deprimida y llora frecuentemente (lo hace...

Per sisè any consecutiu, la Barceloneta demostra que no és només un barri de platja on anar a menjar peix i a ballar amb els coros, sino també una comunitat de gent involucrada en el seu propi benestar i engrescada a millorar la seva qualitat de vida. Dins el marc físic i administratiu del Casal de la Gent Gran de la Barceloneta, s'ha dut a terme un any més l'Escola de Salut, projecte coordinat pel CAP de la Barceloneta, on també participen diferents entitats, serveis, professionals amb caràcter voluntari del camp de la salut, veïns i veïnes del barri vinculats al Pla Comunitari. Durant sis mesos, de gener a juny, un nombrós grup de veïns del barri han participat en tallers, xerrades i activitats diverses, adreçades a informar sobre la salut, i a dotar-los d'eines varies per tal d'encarar la malaltia. Un extens ventall de propostes ha conformat el temari del curs, que es desenvolupa en diferents nivells, incloent desde la sexualitat a la tercera edat fins a un ta...

Unos meses tras su muerte, a los 58 años de edad, Andreas Moritz sigue encendiendo foros de salud con su polémica cura hepática que tantos seguidores y detractores tiene en una muy equilibrada proporción. En efecto, es francamente complicado crearse una opinión objetiva acerca de su conocido programa depurativo basándose en los testimonios y opiniones que se debaten en la comunidad virtual. Pues tan encarecidas son las alabanzas como las críticas que recibe, y todos aseguran tener evidencia empírica y/o científica que respalde su verdad. Por ello, nada mejor que estudiar y experimentar la cura en primera persona, y tener así una opinión propia que haga oscilar la balanza hacia uno de los lados. Empiezo por la lectura de su libro “Limpieza hepática y de la vesícula” ( ISBN : 978-84-9777-295-2), y veo que se esmera en relacionar las funciones del hígado con los otros sistemas del cuerpo humano, asegurando la responsabilidad, en último término, de este órgano con respecto a las múlti...

El hecho de que esta coletilla se haya convertido en un recurso propagandístico para realzar la naturalidad y la salubridad de un alimento, pone en evidencia lo cuestionable de los aditivos, por mucho que algunos insistan en lo contrario. Sin valor nutritivo propio y generalmente sintéticos, los aditivos son substancias que se agregan a los alimentos con el fin de hacerlos más bonitos, más homogéneos, más sabrosos, más aromáticos, más grandes, o más duraderos. Es decir, de diseño. Su nomenclatura se compone de una E seguida de una cifra (E311), lo cual refleja, ya de entrada, su artificialidad. Sus defensores argumentan que al estar presentes en cantidades minúsculas, son inofensivos. Lo que se omite es el hecho de que la acumulación de todos los aditivos que ingerimos de diferentes productos, cada día, cada semana, cada mes, forma una considerable cifra y tiene sin duda un efecto en nosotros, muchas veces nocivo. Pues es muy fácil achacar, por ejemplo, las manchas en la piel al dete...

"Yo no puedo enseñarte nada, sólo puedo ayudarte a encontrar el conocimiento dentro de tí mismo, lo cual es mucho mejor que traspasarte mi poca sabiduría" Sócrates. Esta vez no escribo como terapeuta, ni como estudiante, sino desde el otro lado de la mesa, es decir, desde mi experiencia como "coachee", o persona que decide adoptar el Coaching como forma de acompañamiento hacia sus propósitos. Pues esta propuesta de crecimiento personal no sólo merece mis respetos por su planteamiento teórico, sino que he podido comprobar sus beneficios en mi propia realidad. En efecto, las palabras de Sócrates, base filosófica del Coaching, resuenan como un contundente y certero eco dentro de mí, puesto que soy el tipo de persona a quien no le gusta que le digan lo que tiene que hacer, pero que cuenta con suficiente humildad como para reconocer que, en ocasiones, necesito apoyo para resolver alguna cuestión. Así que después de algunas sesiones, me encuentro levantándome temprano cad...

Puesto que entramos en el luminoso mes de Mayo, clímax primaveral, ofreciéndonos un amplio surtido de coloridos brotes en árboles y plantas, al tiempo que nos acerca a la alegría del verano, es un buen momento para repasar los beneficios que las flores, retoños propios de esta estación, nos aportan. De entrada, su color. No es ningún secreto que este es un estímulo para nuestras emociones. Por ello elegimos ciertos tonos en nuestras ropas, para diversas ocasiones, o dependiendo del humor, y usamos los colores para crear ambientes en nuestros hogares. Sin duda podemos encontrar una flor teñida de cualquiera de los infinitos tintes de la escala cromática que acompañe nuestro estado de ánimo, o lo transforme, ya que la mera vista de su coloración no deja a nuestro sistema nervioso indiferente. Así, en momentos de tristeza, una flor roja nos puede animar, y en momentos de estrés, una flor azul puede ayudar a calmarnos. Por otra parte, su aroma. La ciencia de la Aromaterapia es grande y...

Ja són aquí: els dies més llargs, els xiringuitos a la platja... i els núvols de pol·len i partícules vàries que faran, com cada any, que determinades persones travessin la primavera amb ulls plorosos i nas tapat. És l’al·lèrgia estacional que ataca de nou. Les autoritats sanitàries adverteixen que enguany la previsió de grans de pol·len per metre quadrat és el doble que l’any passat, i recomanen la vacunació. I com que a la nostra cultura la prevenció no juga un paper rellevant, no haurem pres la precaució de reforçar la immunitat, així que, un cop comencin les llàgrimes, recorrerem com sempre al tractament farmacèutic que ens fa l’apanyo, o als remeis que la Natura ens ofereix per a pal·liar tan molesta condició. Així doncs, trobarem de nou cartells comercials sobre la Vitamina C, gran anti-oxidant i anti-al·lergènic, l’Angèlica o Dong Quai, que disminueix la sensibilitat a patògens, els Carotens, que reforcen la mucosa respiratòria, la Vitamina E, gran anti-inflamatòria, i un llarg ...

Ha esclatat a les noticies i està tota Europa duent-se les mans al cap: s’ha detectat carn de cavall dins aliments precuinats com lasanyes i raviolis, on es suposava hi havia només bou o vedella. Les autoritats sanitàries han posat el crit al cel prometent venjar-se amb greus penalitzacions, i conegudes marques comercials abaixen el cap i retiren, avergonyits, alguns dels seus productes del mercat. I enmig de tan sorollós escàndol, jo em pregunto: quin és realment el problema? Puc entendre la sensibilitat d’alguns consumidors davant el fet de menjar-se les cuixes d’un animal que es podria considerar domèstic, de la mateixa manera que en alguns països europeus és impensable menjar conill, ja que es considera animal de companyia, tot i que per nosaltres sigui un plat habitual.  Però em costa creure que sigui una qüestió ètica el que la presència de la carn del quadrúpede hagi estat tan durament condemnada. Tots sabem, a hores d’ara, que l’ètica i l’economia no van necessàriament de...

Va ser un “boom” als anys 80 a occident, i molt abans a orient, ha estat venerada per personalitats de diferents èlits, i els seus gurus són celebritats a wikipèdia. Però ara sembla que parlar de macrobiòtica sigui quelcom “demodé” i ha estat fortament qüestionada la seva salubritat. Tot i això, continua comptant amb nombrosos adeptes arreu del món, i les directrius dietètiques de les autoritats sanitàries internacionals s’apropen, cada cop més, als seus estaments. I és que, fonamentada com està en filosofies mil·lenàries, no pot tractar-se d’una moda passatgera. Del grec “macros” (gran) i “bio” (vida) la macrobiòtica descriu tant el concepte de longevitat (llarga vida), com de la visió holística de la salut (vida gran). De fet, s’atribueix al filòsof grec Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, l’ús d’aquest terme per primera vegada al segle III a.c., en referència a directrius higièniques sobre els hàbits de vida, tot i que va ser el japonès George Ohsawa qui li va donar forma e...

En ple hivern i amb el vestit de bany oblidat al fons de la calaixera, és possible que no estiguem pensant encara en perdre aquests quilos que ja ens sobraven abans de Nadal, i després encara més. Emperò, hi ha molts motius per plantejar-se, al Gener, una revisió d’hàbits, de cara a aconseguir una millor figura i un organisme més saludable. Per començar, després d’atipar-nos als àpats nadalencs, és fàcil que, de manera natural, el cos ens demani una mica de descans. Així, durant la ressaca digestiva post-nadalenca no serà un sacrifici tan gran el abstenir-se de llaminadures, tal com mana qualsevol dieta. D’altra banda, després de les múltiples reunions socials festives, tenim per davant tres bons mesos sense gaires celebracions ni, ben mirat, motius per trencar la dieta. L’estació de les comunions no comença fins ben entrada la primavera, i no és fins passada la Setmana Santa que comencem a treure’ns la roba i a freqüentar les terrassetes per les tardes. Així doncs, aquests mesos de re...