El T.A.O. del Bienvivir

Va ser un “boom” als anys 80 a occident, i molt abans a orient, ha estat venerada per personalitats de diferents èlits, i els seus gurus són celebritats a wikipèdia. Però ara sembla que parlar de macrobiòtica sigui quelcom “demodé” i ha estat fortament qüestionada la seva salubritat. Tot i això, continua comptant amb nombrosos adeptes arreu del món, i les directrius dietètiques de les autoritats sanitàries internacionals s’apropen, cada cop més, als seus estaments. I és que, fonamentada com està en filosofies mil·lenàries, no pot tractar-se d’una moda passatgera. Del grec “macros” (gran) i “bio” (vida) la macrobiòtica descriu tant el concepte de longevitat (llarga vida), com de la visió holística de la salut (vida gran). De fet, s’atribueix al filòsof grec Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, l’ús d’aquest terme per primera vegada al segle III a.c., en referència a directrius higièniques sobre els hàbits de vida, tot i que va ser el japonès George Ohsawa qui li va donar forma e...